La Rosa de Versalles

Es tracta d’una història inspirada en la revolució francesa que va marcar l’inici a l’edat Contemporània, tot i que no és del tot certa ja que la protagonista, l’Òscar François de Jarjayes és un personatge fictici, així com tota la seva família i una noia que coneixeria als suburbis de Paris; podríem dir que és una història real tacada de ficció o una història fictícia tacada d’història.

L’Òscar François, va ser l’última filla d’un general el qual la seva família havia protegit a la família reial francesa durant generacions. L’home necessitava un hereu, i en veure a l’any 1775 les seves esperances de tenir un nen destruïdes, va decidir educar a la seva filla Òscar com un soldat i fer-la així la seva hereva quan arribés el moment. A Àustria, naixia Maria Antonieta el 2 de Novembre, i a Suècia ja havia nascut el comte Von Fersen al 4 de Setembre.

Així doncs, Maria Antonieta va esdevenir una dama amb una bellesa digna d’admiració, al mateix temps, l’art amb l’espasa que tenia l’Òscar cada vegada anava fent-se més gran, tot practicant amb el seu criat André Grandier i el comte Von Fersen anava adquirint coneixements tot viatjant per Europa.

Onze anys més tard, la corona Austríaca i la corona Francesa van firmar la pau donant a Maria Antonieta en matrimoni amb Lluis XVI, el nét del rei sol. Dos anys més tard, Maria Teresa d’Àustria ja entregava a Maria Antonieta a França. Un cop allà, Maria Antonieta va rebre tot d’atencions i en una passarel·la va conèixer a l’Òscar, a qui li havia estat ordenat que protegís a la futura reina. Al cap d’uns mesos, Maria Antonieta es va entossudir a anar a un ball de disfresses de París i li va demanar a l’Òscar que l’acompanyés. Allà va ser on va conèixer el comte Von Fersen.
Uns anys després, el rei sol va morir d’una verola i el tro va ser cedit a Lluis XVI. Llavors va començar el malgastament dels tributs per part de la reina en festes, banquets, vestits, pedres precioses... ja que no podia veure el comte Von Fersen i havia d’omplir aquest buit d’alguna manera.

Un dia, l’Òscar va presenciar la mort d’un civil per part d’un duc, llavors va començar a agafar-li fàstic a la noblesa, a la qual també pertanyia. Aquell mateix dia va conèixer una noia que li havia ofert “favors” a canvi de diners i la va refusar tot donant-li una lliura d’or.

Un dia, la comtessa Polignac –molt amiga de la reina- va atropellar a la convalescent mare de la Rosalie, la noia que l’Òscar va trobar. Encoratjada per la ràbia, la tristesa i l’odi que sentia es va dirigir cap a Versalles amb un punyal amb intenció de venjar la mort de la seva mare. Per ironies del destí, en comptes d’atacar a la comtessa va atacar a la mare de l’Òscar. L’Òscar va prometre a la Rosalie que l’entrenaria amb l’espasa i que l’infiltraria a palau perquè pogués complir amb el seu objectiu.

Al cap de pocs dies, Von Fersen va tornar de Suècia. En un ball a palau, per casualitat la Rosalie va trobar a l’assassina de la seva mare, la comtessa de Polignac. Va estar a punt de matar-la però l’Òscar la va aturar fent-li veure que la venjança no fa feliç a ningú, així doncs, va abandonar la idea de venjar a la seva mare. En el següent ball, la comtessa de Polignac va recordar que havia tingut una filla amb un noble i que aquesta era la Rosalie. Com que la seva filla petita s’havia tret la vida, va voler reconèixer a la Rosalie com la seva filla legítima i casar-la amb un duc. Ella s’hi va negar, i va fugir cap a París, a viure amb una veïna.

L’Òscar, tot perseguint un criminal conegut pel nom de “Cavaller negre” amb l’ajuda de l’André, va anar a parar a casa de la Rosalie. L’André, que havia quedat mal ferit d’un ull va acabar cec d’aquest tot i que en aquells instants l’Òscar encara no ho sabia.

Això i moltes coses més -fins a la mort de Maria Antonieta guillotinada- es recullen en cinc volums de l’editorial Azake amb un preu de 12 euros cada un i son una obra de la gran Riyoko Ikeda. També es va emetre la versió animada al K3 anys enrere, sota el títol de Lady Oscar.
Francament, una obra mestra.

Crec que un manga així es podria recomanar com a lectura obligatòria si s’arribés a un acord amb l’editorial per a fer el preu mes assequible, ja que és una manera d’aprendre història molt més amena. És millor que la pel•lícula Maria Antonieta en molts aspectes.